Conferència desembre

L'Àlex en plena conferència

Troba les teves intel·ligències

http://eduquem.net/ 

CONFERÈNCIA FEAC 2014

El passat 11 de desembre, la darrera sessió FEAC de l'any estava dedicada com és habitual a enriquir-nos com a pares i mestres amb alguna xerrada oberta a tothom.

En aquesta ocasió ens va visitar l'Àlex Sala des d'Olesa de Montserrat, professor de secundària, membre del GRAIM (Grup de Recerca per a l'Aplicació de les Intel·ligències Múltiples), i com es va demostrar durant la xerrada, un apassionat de les possibilitats que ofereix aquesta teoria en el sistema educatiu i també en la lluita contra el fracàs escolar.

Per introduir-nos "un virus" dins del cap que ens fes néixer la curiositat per aquesta qüestió, una de les primeres afirmacions que ens va fer va ser que si la teoria de les intel·ligències múltiples del prestigiós investigador Howard Gardner és certa, haurien de canviar moltes coses del sistema educatiu tradicional tal com el coneixem avui.

Els centres d'interès educatiu han de ser els continguts, les competències i la intel·ligència. El desenvolupament dels dos primers ens prepara pel futur, mentre que el darrer, la intel·ligència, és l'eina que ens permetrà resoldre els problemes en el futur.

L'objectiu serà per tan ser intel·ligents, però què vol dir això? La intel·ligència no és res més que el constructe abstracte que ens fem cadascú sobre el potencial i la identitat de la persona. Per tan és extremadament important el constructe que ens fem del nostre fill o filla al nostre cap. La pròpia imatge dels fills te molt poder a la realitat.

Com deia Ortega i Gasset, "Las ideas se tienen, en las creencias estás". És a dir, allò que capten els fills en realitat son les teves creences, el teu fons demostrat pels fets al llarg del temps, i no les paraules que puguis dir en un moment donat, que en el fons no queden ni tenen valor.

L´ESTUDI DE LA INTEL.LIGENCIA

Un pas previ necessari per endinsar-nos en les intel·ligències múltiples és fer net en el concepte d'intel·ligència, oblidar-nos o aparcar allò que hem après o tenim inculcat sobre què és intel·ligència. Per tan hem de des-aprendre les intel·ligències en les següents vessants:

 Intel·ligència computacional: Tot allò que poden fer les màquines partint de dades i algoritmes per arribar a solucions.

 Intel·ligència acadèmica: Aquella que ens porta a tenir bons resultats en els estudis, i que malgrat tot pot fer que la persona es demostri molt limitada en competències socials.

 Intel·ligència emocional (Daniel Goleman): Aquella que es basa en la relació amb un mateix i amb els altres.

El concepte històric de Coeficient Intel·lectual (valor de CI), desenvolupat per Alfred Binet fa més de cent anys, és la visió clàssica d'una intel·ligència estàtica i que no canvia ni evoluciona en el temps. La seva mesura prové de proves que calibren bàsicament l'habilitat lingüística i numèrica, i una mica l'espacial de cada persona. Es tracta d'una visió per tan molt errònia per parcial, i malgrat tot molt interioritzada a la nostra societat.

En un estadi anterior a H.Gardner, l'investigador D.Goleman ja va definir prèviament el concepte d'intel·ligència intrapersonal, o emocional. Per fer-ho es va basar en les següents premisses que haurien de poder configurar-la i mesurar-la en tot individu:

 Consciència de si mateix i de les pròpies emocions

 Capacitat de controlar-les

 Capacitat d'automotivar-se

 Reconèixer les emocions alienes

 Controlar les relacions personals

Més endavant els treballs de Gardner ja van definir intel·ligència com la capacitat de resoldre (problemes), generar (situacions) i crear (solucions) per la vida real. Sota aquestes altres premisses la intel·ligència es múltiple, és orgànica, evoluciona amb la persona i pot créixer al llarg del temps en cada individu.

Buscant criteris per poder aïllar i definir diferents tipus d'intel·ligència, Gardner en va arribar a descriure vuit de clarament perfilades. Investigacions posteriors podrien apuntar encara a algun tipus més però la seva acceptació no és tan evident.

LES INTEL.LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Segons Gardner, les vuit intel·ligències que mostrem els humans són les següents:

 Língüística: Sensibilitat especial cap al llenguatge parlat i escrit, do de paraula

 Lògico-Matemàtica: Sensibilitat als patrons lògics i numèrics, i a resoldre problemes

 Visual-Espacial: Capacitat de reconèixer i manipular espais, formes i figures

 Musical: Capacitat de produïr i apreciar ritmes, tons, timbres,....

 Cinestèsica-Corporal: Capacitat de controlar els moviments corporals, i de manipular objectes amb habilitat

 Naturalista: Capacitat d'identificació del llenguatge de la natura i d'observació

 Intrapersonal: Capacitat d'autoestima i auto-motivació, gran coneixement de si mateix

 Interpersonal: Capacitat de percebre i de comprendre els altres, i alt grau d'empatia

Tothom les té totes, però normalment algunes més marcades que altres

ALGUNES CONCLUSIONS

Per tan a partir del coneixement com a pares de la realitat de les vuit intel·ligències múltiples (IM), hem d'acostumar-nos a tenir sempre una MIRADA OCTOGONAL sobre els fills, és a dir, a mirar-nos-els sota el prisma de cada un dels vuit conceptes.

Recordem sempre que el talent acadèmic - allò més valorat per l'escola sota una visió clàssica de l'ensenyament - depèn bàsicament de les tres primeres intel·ligències, la lingüística, la matemàtica i l'espacial. I que per tan aquell alumne/a que les tingui ben marcades i/o desenvolupades tindrà facilitat per tenir millors notes en un ensenyament de caire clàssic.

No obstant, com que els fets demostren que cada alumne destaca en dues de les vuit intel·ligències com a promig, allò desitjable seria orientar l'alumne cap als mètodes d'estudi adequats segons els canals preferents d'informació del perfil de fill/a que tinguem. Segons siguin més visuals, auditius, cinestèsics....doncs triar més texte , o més diagrames de flux, o esquemes, o gràfics, o tocar/veure...etc.

L'escola ha de ser un lloc on els talents es detecten i es reconeixen, i es valora a cada nen/a en allò en que és bo. En aquest sentit, al llarg de l'educació hi haurà sempre experiències cristal·litzants, que seran aquells fets que marcaran la persona fent-la adonar-se de què allò que li ha passat li agrada o el motiva a perseverar cap el futur. I també hi hauran experiències paralitzants, que seran aquells fets que marquen la persona bloquejant el seu desenvolupament en alguna vessant de la intel·ligència, o fins i tot anul·lant-lo.

Podem fer un test de les vuit intel·ligències a www.eduquem.net (programa SACS)

ALGUNES PREGUNTES PER PENSAR-HI

Com afecta a l'ensenyament la teoria de les IM ?

Què implica que la intel·ligència sigui múltiple ?

Què és una experiència cristal·litzant ?

Per què acusa Gardner el sistema educatiu de paralitzant ?

Què vol dir demanar un ensenyament orientat a l'individu ?

Quins són els tipus d'intel·ligència infrautilitzats ?

En què consisteix la via metafòrica de l'aprenentatge ?

Quins son els 5 pilars on es fonamenta la intel·ligència social ?

Està marginada del sistema clàssic la intel·ligència naturalista ?

Quins son els talents imperceptibles pel món acadèmic clàssic ?

En quins dos moments del procés cognitiu intervé l'emoció ?

Què tenen en comú els "Homes G" (Gardner, Goleman, Golstein ) ?

Perquè Punset comença per P si pensa com ells ?

A quina hora va començar exactament el Big Bang ?

Una antiga dita, que alguns atribueixen equivocadament a Albert Einstein però que ens encaixa ara i aquí, diu que " tots som genis, però si jutgem a un peix per la seva capacitat de pujar als arbres, viurà tota la seva vida creient que és un inútil ".