dilluns, 23 de març de 2020

BULLYING


Benvolgudes famílies, donada la situació, no volem perdre el que ens queda del curs FEAC; és per això que, tot i que no ens veurem físicament, us anirem deixant material per a tractar els temes programats. En aquest mes toca el Bullying; a continuació us deixarem lectures, vídeos, articles,...Recordeu que no som uns experts, però si voleu compartir alguna cosa, teniu els nostres correus electrònics, on us podrem atendre.
Moltes gràcies!

CITES

  • La calumnia  destrueix l’obra de Déu, perquè neix de l’odi. Papa Francesc
  • No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu? Mt 18,33.
    Les crítiques no son una altra cosa que orgull dissimulat. Una ànima sincera per a si mateix mai no es rebaixarà a la crítica. La crítica és el càncer del cor. Santa Madre Teresa de Calcuta.
  • Entretenir-se a buscar defectes al proïsme és prova suficient de no ocupar-se dels propis defectes. Sant Francesc d’Assis. 

TEXTOS 


INFANTIL
No n’hi ha per tant!
A la classe del Bernat hi ha 25 alumnes. Alguns ja apunten maneres; però què carai, són nens
encara! La Berta fa el que pot amb ells: els explica contes, els canta cançons, els ensenya
paraules conegudes i paraules noves, els ajuda a passar l’escala de braquiació, els ensenya
com agafar el ratolí de l’ordinador... en fi, tot el que fan els mestres.
Aquest matí hi ha hagut un petit conflicte entre el Bernat i el Kai. Un tenia una joguina
d’aquestes que estan de moda i l’altre, pensant que era la seva, se l’ha tret d’un cop fent-li
una petita esgarrapada a la mà. El Bernat ha començat a plorar tot fent tals crits, que fins i tot
ha vingut la Mariona, la mestra paral·lela pensant que havia passat una cosa greu. La Berta ha
calmat primer el Bernat fent-lo respirar profundament i amb paraules de consol. Després ha
demanat al Kai que vingués i així poder parlar sobre el que ha passat. En acabat tot s’ha
solucionat, perquè la Gisela, una nena molt eixerida i que, no se sap perquè, ho sap tot, ha
descobert on era la joguina del Kai, que, justament, era igual a la del Bernat. La Berta els ha
assegut en rotllana i ha parlat sobre la situació: Què ha passat? Què hauria de fer el Bernat?
Què hauria de fer el Kai? I tu, què hauries fet? S’ha acabat el conflicte!
A la sortida, la Berta explica a la mare del Bernat què ha passat i que ja està solucionat.
Aquesta no li diu res i s’espera que se’n vagi per a comentar-ho amb les altres mares amb
frases com aquestes:
- Fixa’t l’esgarrapada que li han ha fet al Bernat!
- Segur que la mestra no estava per ells.
- La Berta no té el control de la classe.
- Aquest Kai sempre la té agafada amb el teu fill!
- Últimament pega molt, al meu també li va empènyer l’altre dia.
- I a la sortida, l’avi no pot amb ell.
- Haurem de fer una queixa a Direcció.
Així que apareix la mare del Kai amb el cotxet i el germanet del Kai, la conversa s’atura.
  •  Qui encén la flama?
  •  Es pot tallar? Qui ho ha de fer?
  •  On és el vertader problema?
PRIMÀRIA
Potser en fem un gra massa.
Fa dies que la Lola s’escolta la seva filla Rita, de 12 anys. La veu més trista,
ha començat a baixar el rendiment escolar i fins i tot li ha dit que no té
ganes d’anar de convivències amb la classe. Això sí que és molt estrany!
Avui la Lola i la Núria s’han trobat per fer un cafè quan han deixat els fills a
l’escola. La Núria és la mare d’en Joan, un nen de la mateixa classe. I la
Lola aprofita per comentar a la seva amiga el que està vivint.
La Núria li diu que de vegades el seu fill també està trist i que alguna
vegada li ha comentat que també veu la Rita estranya. Però que també s’ha
de pensar que els nens a aquestes edats estan en plena preadolescència i
que potser en fan un gra massa.
Els comentaris de la Núria no han tranquil·litzat gens la Lola, que cada
vegada veu més clar que a classe en passa alguna. Intueix que les relacions
entre els companys han de canviar i poden ser diferents. Però l’amoïna la
reacció de la Rita, perquè des que es van separar els pares la nena està
molt canviada. Ha crescut molt i el canvi físic és evident. Amb tots aquests
canvis sembla que l’adolescència de la Rita es presenta complicada.
Hi ha, però, una cosa que li ha dit la Núria (“potser en fem un gra massa”),
que li ha fet ballar el cap tot el dia. En acabar la feina, i quan arriba la nit,
demana per la intranet de l’escola una entrevista amb el tutor...
  •  Tenim temps per parlar amb els nostres fills? O tenen i tenim les agendes tan plenes que no hi ha manera
  •  Ens interessen els seus problemes o ens són molt difícils de detectar?
  •  En qui confien els nostres fills?
  •  Com podem esbrinar si tenen problemes o ho estan passant malament?
SECUNDÀRIA
In-su-por-ta-ble!
Laura (43 anys, mare d'en Miquel, de 12 anys, i de la Jana, de 2)
—Estic amoïnada perquè penso que en Miquel està ficat en algun embolic. Fa dues setmanes portava una
gorra nova de trinca d'aquelles que són tan cares. Li vaig demanar d'on havia sortit i em va contestar que
un company l'hi havia deixat; li vaig insistir perquè la tornés i sembla que ho va fer perquè ja no l'he
tornada a veure. La setmana passada li vaig trobar tres euros a la butxaca dels pantalons i es va
justificar dient que se'ls havia trobat al carrer. Però és que aquest matí li he tornat a trobar diners,
aquesta vegada a la motxilla, i m'han trucat de l'escola dient que volen parlar amb nosaltres. No sé què
pensar perquè no li donem cèntims, només pot ser que els hagi pres d'algun lloc o a algú, o vés a saber
què ha fet.

Marta (49 anys, mare del Toni, de 13 anys, i d'en Pol, de 10)
—Em sap greu dir-t'ho, però el que m'estàs dient encaixa amb el que el meu fill m'ha explicat. Un dia va
veure en Toni amb uns quants nens que estaven insultant i cridant-ne un altre en un racó de la plaça, al
costat del col·le. En Toni l'empenyia, l'insultava i va començar a donar-li cops mentre els altres
l'escridassaven. Al final el noi, mig plorant, va obrir la motxilla i li va donar alguna cosa. Llavors tots el
van deixar i van marxar.

Jo crec que el primer que hauries de fer és parlar seriosament amb ell per intentar esbrinar si aquest és
el motiu pel qual et truquen de l'escola i, si és cert, què és el que li passa per tenir aquest
comportament. Actuant conjuntament amb l'escola podreu trobar recursos per ajudar-lo a ser
conscient de la gravetat dels seus actes i a canviar la seva conducta.

Jaume (43 anys, pare d'en Roger, de 13 anys, i de la Laia, de 8)
—En Roger és una mica maldestre, trenca tot el que toca, es mostra molt distret i no sap guardar
secrets... El cas és que no és conscient del que provoca amb la seva actuació. Últimament no vol anar
a classe, cada dia quan es lleva li venen tots els mals... Però no m'explica res de res. L'altre dia vaig
trobar-me amb la Montse. A primària eren bons amics i per això he aprofitat per preguntar-l'hi. M'ha
costat molt que m'ho expliqués perquè m'ha dit que ella no volia ser una xivata, però finalment m'ha
explicat que a la classe els companys el deixen de costat, el culpen de tot el que passa, li diuen
malnoms que no li agraden i fins i tot li cau algun clatellot. A ella li sembla que no fa res per
merèixer aquest tracte, però tampoc gosa fer-li costat per por de rebre. Estic molt amoïnada!

Ricard (46 anys, pare d'en Joan, de 15)
—Mira, jo crec que hauries de parlar primer amb el teu fill perquè t'expliqui ell què és el que està passant
i que si ho comparteix amb tu potser el podràs ajudar. Està clar que heu d'ajudar a en Joan a entendre
que els seus actes poden molestar i que ha d'anar amb compte i a valorar les conseqüències del que fa i
del que diu. Però també penso que heu de deixar-li clar que malgrat que ell sigui poc hàbil, ningú no es
mereix que el tractin malament.

Està clar que val la pena que s'esforci una miqueta més en ser prudent en les seves intervencions en
converses o bé si no ha d'intervenir quan ningú no el convida, en no escampar informacions d'altres
sense demanar permís... Tot això l'ajudarà a millorar la manera de relacionar-se amb els altres i el farà
sentir millor. Però també s'ha de tractar el tema amb els nois que el molesten. Jo penso que heu
d'insistir perquè parli amb el tutor sobre el que està passant, perquè s'aturin les agressions i
el centre prengui les mesures adients, però si veieu que no se'n surt, no espereu gaire i
acompanyeu-lo a veure el tutor i col·laboreu amb el centre per solucionar el problema.

  •  Som capaços com a pares i mares de fomentar des de casa que els nostres fills/filles se sentin forts per denunciar assetjament o assetjament a un company/a de classe?
  •  Potenciem des de casa l’educació en el valor de l’assertivitat, l’empatia i el pensament crític, així com aprendre a ser conscients dels propis actes i valorar-ne les conseqüències?
  •  Com a pares i mares sentim que tenim mecanismes de denúncia i d’ajuda de fàcil accés per tal de poder-los identificar clarament dins l’escola?
CRÉIXER EN LA FE
Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava
més que Joan. De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles. Llavors va deixar
Judea i se'n tornà a Galilea.
Jesús havia de travessar Samaria. Arribà, doncs, en una població samaritana que es deia
Sicar, no gaire lluny de la propietat que Jacob havia donat al seu fill Josep; allà hi havia el pou
de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s'assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia. Una
dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu:
--Dóna'm aigua.
Els seus deixebles se n'havien anat al poble a comprar menjar.
Però la dona samaritana preguntà a Jesús:
--Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana?
Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.
Jesús li respongué:
--Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua", ets tu qui li
n'hauries demanada, i ell t'hauria donat aigua viva.
La dona li diu:
--Senyor, no tens res per a pouar i aquest pou és fondo. D'on la trauràs, l'aigua viva? El
nostre pare Jacob ens va donar aquest pou, i en bevia tant ell com els seus fills i el seu
bestiar. ¿Que potser ets més gran que no pas ell?
Jesús li respongué:
--Tots els qui beuen aigua d'aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l'aigua que jo li
donaré, mai més no tindrà set: l'aigua que jo li donaré es convertirà dintre d'ell en una font
d'on brollarà vida eterna.
Li diu la dona:
--Senyor, dóna'm aigua d'aquesta! Així no tindré més set ni hauré de venir aquí a pouar.
Ell li diu:
--Vés a cridar el teu marit i torna.
La dona li contesta:
--No en tinc, de marit.
Li diu Jesús:
--Fas bé de dir que no en tens. N'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit.
En això has dit la veritat.
La dona li respon:
--Senyor, veig que ets un profeta. Els nostres pares van adorar Déu en aquesta muntanya,
però vosaltres dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.
Jesús li diu:
--Creu-me, dona, arriba l'hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya
ni Jerusalem. Vosaltres adoreu allò que no coneixeu. Nosaltres sí que adorem allò que
coneixem, perquè la salvació ve dels jueus. Però arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els
autèntics adoradors adoraran el Pare en Esperit i en veritat. Aquests són els adoradors que vol
el Pare. Déu és esperit. Per això els qui l'adoren han de fer-ho en Esperit i en veritat.
Li diu la dona:
--Sé que ha de venir el Messies, és a dir, l'Ungit. Quan ell vingui, ens ho explicarà tot.
Jesús li respon:
--Sóc jo, el qui et parla.
En aquell moment arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlés amb una dona, però cap
d'ells no gosà preguntar-li què volia o per què parlava amb ella. Llavors la dona deixà la gerra i
se'n va anar al poble a dir a la gent:
--Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No deu ser el Messies?
La gent va sortir del poble i l'anà a trobar.
Mentrestant, els deixebles el pregaven:
--Rabí, menja.
Però ell els contestà:
--Jo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu.
Els deixebles es preguntaven entre ells:
--És que algú li ha portat menjar?
Jesús els diu:
--El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seva obra. ¿No teniu
costum de dir: "Quatre mesos més i ja serem a la sega"? Doncs bé, jo us dic: alceu els ulls i
mireu els camps; ja són rossos, a punt de segar! El segador ja cobra el jornal i recull el gra per
a la vida eterna; així s'alegren plegats el sembrador i el segador. En aquest cas té raó la dita:
"Un és el qui sembra i un altre el qui sega." Jo us he enviat a segar on vosaltres no havíeu
treballat. Altres van treballar-hi, i vosaltres us heu beneficiat del seu treball.
Molts dels samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona, que
assegurava: «M'ha dit tot el que he fet.» Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo, li
pregaven que es quedés amb ells. I s'hi va quedar dos dies. Per la paraula d'ell mateix encara
molts més van creure, i deien a la dona:
--Ara ja no creiem pel que tu dius. Nosaltres mateixos l'hem sentit i sabem que aquest és
realment el salvador del món.

Hi ha teòlegs que plantegen aquest text com un procés d’humanització de Jesús: tracta amb

una dona que, a sobre, és samaritana.
Altres plantegen una perspectiva diferent: Jesús actua amb una certa prepotència i la
samaritana li dona una petita lliçó de saviesa que li fa canviar alguna perspectiva de vida.

Inclús incideixen que aquesta trobada és un punt de conversió de Jesús. Sigui com sigui...
  • Com trobes que és el tracte de Jesús cap a la samaritana? I el de la samaritana cap a Jesús? Intenta “llegir entre línies” en la seva conversa.
  • Hem tingut alguna experiència, personal o aliena, de menyspreu o falta de tacte? Com ens hem sentit?
  • Som capaços de posar-nos sempre en la pell de l’altre i tractar bé les persones o, a vegades,
  • se’ns escapen actituds no gaire adients? I a casa? Com actuem? Som sempre justos i responsables en les nostres actituds?
  • En les nostres realitats (família, escola, amistats...), com actuem quan som conscients
  • d’alguna actitud de menyspreu, falta de respecte o similar? Ens impliquem? Amaguem el cap?Passem?

VÍDEOS

LECTURES 

• IBARROLA, Begoña: El club dels valents. Ed. Cruïlla  
• GARRIGA, Mariona: Els petits mediadors. Ed. Salvatella
• “¿Qué es el bullying o acoso escolar?”  (www.universia.es) https://www.universia.es/bullying-acoso-escolar/bullying/at/1121975 La gelosia davant l’arribada d’un nou germà o germana a casa és normal. La clau passa per saber reconvertir-la en un fet enriquidor per a la família
• “BULLYING o ACOSO ESCOLAR”  (savethechildren) https://www.savethechildren.es/donde/espana/violencia-contra-la-infancia/acosoescolar-bullying
• “El ‘bullying’ que no cesa” (diferents articles de “El País”) https://elpais.com/noticias/bullying/
• “Bullying” (diferents articles de “El Periódico”) https://www.elperiodico.com/es/temas/acoso-escolar-bullying-14231



dimarts, 11 de febrer de 2020

RIVALITATS


Un cop més ens tornem a reunir per a parlar d'un tema; aquest cop, de les rivalitats entre germans, companys de classe, de feina,...

Sempre seràs benvingut a aquests espais de conversa i reflexió.

Tria el grup més adient a les teves necessitats:

Ed. Infantil
Ed. Primària
Ed. Secundària
Créixer en la fe

dijous, 12 de desembre de 2019

SOPAR DE NADAL


Un any més, ens trobem per a sopar les famílies inscrites al FEAC de la nostra escola i un any més, comptem amb la participació de la psicòloga Xantal Lobera, que ens ha fet una dinàmica de reflexió per a aquest Nadal.

Vídeo de reflexió: El buscador (Jorge Bucay)












dimarts, 26 de novembre de 2019

LA PÈRDUA


Com reaccionem?
Estem preparats?
Què hem perdut? Una persona, un objecte sentimental, una casa, una relació...?

dijous, 24 d’octubre de 2019

Comencem el FEAC!

Un bon grup de famílies s'han incorporat al programa FEAC de l'escola. Ja hem començat amb el primer tema: PHUBBING. Si vols apuntar-t'hi, només cal omplir i enviar la fitxa de l'Alexia. 

CRÉIXER EN LA FE

PRIMÀRIA

SECUNDÀRIA

INFANTIL



dilluns, 9 de setembre de 2019

NORMES,LÍMITS I REBEQUERIES


Avisos: 
  1. Quedarem als patis, davant de la figura de la Mare de Déu. 
  2. Segons el nombre de persones anirem al teatre o a una classe de Batxillerat.
  3. Un grup de voluntaris i un professor es quedaran amb els nens/es fins que acabi la xerrada.

diumenge, 8 de setembre de 2019

EL FEAC, COM A CASA

Benvinguts al curs 2019-2020,

Enguany a les nostres escoles, treballarem sota el lema SOM FAMÍLIA i un dels millors espais per a demostra-ho és en les sessions de FEAC.

Què és el FEAC?  El FEAC és una trobada de pares amb els educadors de l'escola (mestres, professors i Gabinet Psicopedagògic) on es comparteixen  experiències i  dubtes sobre l'educació en les diferents etapes del desenvolupament emocional  dels nostres fills. Es tracta d’un espai de reflexió i diàleg on totes les idees i experiències hi tenen cabuda. 

Quan ens trobem?  Les trobades  FEAC són un dijous al mes, a les 20:30h, a la mateixa escola. Ens dividim per grups d’edat dels fills, per a poder concretar millor cada etapa i aprofundir en la realitat del moment en què vivim.

Si vols participar-hi, a l'Alexia tens el full d'inscripció i més informació.

T'hi esperem!